dimarts, 20 d’octubre de 2009

CALENDARI LAIC

Sembla ser que el Consell Escolar de Catalunya vol que canviem de nom les festes de Nadal i de Setmana Santa.


A partir d'ara les hauríem d'anomenar festes d'hivern i primavera. Diuen que la intenció és desvincular el calendari religiós de l'escolar.

Llavors em pregunto:
Deixaran els ajuntaments d'organitzar cavalcades de reis?

Les festes majors, deixaran de celebrar-se o es buscarà una data laica alternativa a cada municipi?
Deixarà el diumenge de ser festiu?

I quan desgraciadament n'hi ha morts per atemptats o sinistres ... es deixaran d'organitzar funerals religiosos?

No tindrem cap més boda de la reialesa, pagada amb els nostres diners? (en aquest moment confeso que comença a agradar-me la idea)

El meu país és molt petit, sí, i a vegades és estret de mires, i a vegades acomplexat amb problemes identitàris de pandereta de fira.

dijous, 1 d’octubre de 2009

La música, entre la industria i el consum

cultura efímera, cultura volàtil

Quina ha estat la evolució dels suports de la música gravada als últims anys ?

La informàtica envaeix la música.
Als últims anys la venda de música en formats físics (K7, Vinil, CD, DVD, SACD ...)ha disminuït brutalment com canten les xifres, després d'una gran popularització de la còpia de música (a CD fonamentalment) i les descàrregues ilegals, que van fer molt de mal a les vendes. També va créixer el nombre de consumidors de música que es van passar al consum de música en formats digitals sobre suports informàtics. Es van difondre per una banda els formats sense pèrdua com APE i FLAC que et permeten comprimir i descomprimir la música sense que es perdi informació/qualitat, facilitant la seva descàrrega per internet i l'arxiu en poc espai d'una gran discografia. Un disc dur de 100 gigas permet emmagatzemar uns 285 discos aproximadament. Imagina la quantitat de discos compactes que tenen cabuda en un disc dur d'1 TB (1.000 GB) ... que ara es poden comprar per uns 90€ ... i imagina que aquest disc dur el tens conectat al router de casa teva, per tant, accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a internet.



Un reproductor de medis (mediaplayer), amb un disc dur, connectat a un equip de música esdevé un sistema molt capaç per escoltar música (i veure pel·lícules, concerts, òperes a la tv).

Per altra banda es va massificar el mp3 i formats similars que encara que reduint la qualitat de la reproducció (format amb pèrdua) permeten emmagatzemar encara més i sobretot, transportar-la i escoltar-la allà on es vulgui.
Paral·lelament s'han estès els dispositius reproductors: mp3, telèfons, consoles, etc.

Internet s'apodera de la música

La successiva generació ja s'ha iniciat. Primer amb els portals que et permeten descarregar música. Un gran pas efectivament. En qualsevol moment pots decidir l'adquisició d'un disc sencer o d'una única cançó i en un instant tenir-la en el teu telèfon d'última generació, el reproductor portàtil o en el teu ordinador.
També és un mitjà molt accessible per distribuir música al marge de les grans discogràfiques.
Serà aquest el sistema del futur?
Crec que no, és un bon pas, però potser no el definitiu.

La música en streaming

¿T'imagines poder escoltar amb qualitat allà on vulguis, quan vulguis, les vegades que vulguis, qualsevol disc, cançó, recopilació o llista de cançons (playlist)?
¿T'imagines que això es pugui fer sense necessitat d'emmagatzemar-la, que puguis disposar al moment de tota la informació de l'artista, el disc, les fotos, les lletres, etc?

Ha arribat l'era de la Música per "streaming" ... Per explicar-lo de forma fàcil: una radio musical per internet que et permet escoltar en qualsevol moment el que vulguis. Fer pausa, tornar enrere, repetir, etc.
De fet, crec que aquest és també el futur del cinema .. encara que això donaria per una altre entrada.

El millor exemple d'això és Spotify:

"Spotify es una aplicación empleada para la escucha de canciones vía streaming (Streaming es un término que se refiere a ver u oír un archivo directamente en una página web sin necesidad de descargarlo antes al ordenador). Permite escuchar temas musicales buscando por artista, álbum o listas de reproducción creadas por los propios usuarios. El programa fue lanzado el 7 de octubre de 2008 al mercado europeo, mientras que su implantación en otros países se realizará a lo largo de 2009." (Wikipedia)

Avantatges per l'usuari:
- La fi dels problemes d'emmagatzemament i conservació de la música gravada.
- Accés immediat i en qualsevol lloc.
- Es requereix molt poc ample de banda.
- El sistema ja és compatible amb Iphone i dispositius amb Android, i s'anirà estenent a altres telèfons i dispositius amb accés a xarxa.
- Permet recerques avançades
- El catàleg és molt gran i en continu creixement. Ara tenen més de 65.000 cançons.
- Preu: hi ha versió gratuïta que emet publicitat cada 3 o 4 cançons i de pagament (0'99 €/24 h o 9'9€/mes) sense publicitat i amb més qualitat en el so. Al meu parer, un preu molt raonable comparat amb els preus de les descàrregues o dels discos comprats a les botigues.

Inconvenients:

- Malgrat que el sistema és legal i té la "benedicció" de les discogràfiques, hi ha dificultats amb els drets d'alguns artistes i fins i tot amb algunes cançons. N'hi ha discos on algunes cançons no estan disponibles, o només en alguns països.
- Una cultura força estesa de que tot és gratis, o es pot aconseguir sense pagar-hi res.

Però, quina és la realitat de la industria musical al nostre país?:

Algunes dades recents sobre el consum de música al país (1)

+ 7 anys consecutius de reducció de vendes de música enregistrada, amb un acumulat del 56% respecte al 2001. (dades de promusicae, la "patronal" de les discogràfiques). Les descàrregues legals de música encara són minses.
Ui! La industria se'n va a pique.
+ Més de la meitat dels catalans escolten música cada dia, i el 80% ho fa de manera habitual.
Però si n'ha clients !!!
+ Nou record d'ingressos de l'SGAE: Augment del 28% de recaptació en concerts. Baixen els drets per discos.
I clients que estan disposats a pagar !!!
+ La major part dels ingressos d'sgae provenen de la venda d'uns pocs discos i de les entrades d'uns quants festivals i macroconcerts (The Police, The Rolling Stones, Serrat&Sabina, BAM, FIB).
Cultura musical o només indústria ?
+ No hi ha encara una bona xarxa/oferta de locals amb música en viu. Les sales i bars que programen tenen problemes de convivència amb els veïns, de permisos amb l'administració, manca de reconeixement i suport institucional. Cal reconèixer l'esforç fet per l'administració als últims anys per la construcció i adequació de teatres i auditoris.
Però, on es crea la música?
+ Els músics que comencen tenen problemes per trobar locals d'assaig, ser contractats en programacions i festivals, produir la seva obra i distribuir-la, accedir als mitjans de comunicació.
Qualsevol activitat professional requereix unes "pràctiques", incentius a la creació, investigació, iniciativa empresarial, etc.
+ Un milió de catalans es decarreguen la seva música d'internet (legal o no), un 10'9% de procedència de la música escoltada.
Potser algú insisteix massa en no reformar el seu negoci o botigueta.


Alguna cosa no rutlla bé.




Gràcies Salva Redón, per descobrir-me Spotify

(1) Anuari 2008 de la Música i l'espectacle als països catalans (L'espectacle, n 45) - dades referents al 2007.