dimarts, 1 de desembre del 2009

Acceso a Spotify sin invitación

Si os interesa acceder a Spotify pero no conoceis a nadie que pueda invitaros, aquí teneis una "puerta trasera" para acceder y crear vuestra cuenta. Os recomiendo que lo hagais rápido ... no sé si el enlace durarà mucho, y sólo cuesta 1 minuto hacerse una cuenta que podeis utilizar desde cualquier ordenador en cualquier momento:

https://www.spotify.com/en/get-started/

dimarts, 20 d’octubre del 2009

CALENDARI LAIC

Sembla ser que el Consell Escolar de Catalunya vol que canviem de nom les festes de Nadal i de Setmana Santa.


A partir d'ara les hauríem d'anomenar festes d'hivern i primavera. Diuen que la intenció és desvincular el calendari religiós de l'escolar.

Llavors em pregunto:
Deixaran els ajuntaments d'organitzar cavalcades de reis?

Les festes majors, deixaran de celebrar-se o es buscarà una data laica alternativa a cada municipi?
Deixarà el diumenge de ser festiu?

I quan desgraciadament n'hi ha morts per atemptats o sinistres ... es deixaran d'organitzar funerals religiosos?

No tindrem cap més boda de la reialesa, pagada amb els nostres diners? (en aquest moment confeso que comença a agradar-me la idea)

El meu país és molt petit, sí, i a vegades és estret de mires, i a vegades acomplexat amb problemes identitàris de pandereta de fira.

dijous, 1 d’octubre del 2009

La música, entre la industria i el consum

cultura efímera, cultura volàtil

Quina ha estat la evolució dels suports de la música gravada als últims anys ?

La informàtica envaeix la música.
Als últims anys la venda de música en formats físics (K7, Vinil, CD, DVD, SACD ...)ha disminuït brutalment com canten les xifres, després d'una gran popularització de la còpia de música (a CD fonamentalment) i les descàrregues ilegals, que van fer molt de mal a les vendes. També va créixer el nombre de consumidors de música que es van passar al consum de música en formats digitals sobre suports informàtics. Es van difondre per una banda els formats sense pèrdua com APE i FLAC que et permeten comprimir i descomprimir la música sense que es perdi informació/qualitat, facilitant la seva descàrrega per internet i l'arxiu en poc espai d'una gran discografia. Un disc dur de 100 gigas permet emmagatzemar uns 285 discos aproximadament. Imagina la quantitat de discos compactes que tenen cabuda en un disc dur d'1 TB (1.000 GB) ... que ara es poden comprar per uns 90€ ... i imagina que aquest disc dur el tens conectat al router de casa teva, per tant, accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a internet.



Un reproductor de medis (mediaplayer), amb un disc dur, connectat a un equip de música esdevé un sistema molt capaç per escoltar música (i veure pel·lícules, concerts, òperes a la tv).

Per altra banda es va massificar el mp3 i formats similars que encara que reduint la qualitat de la reproducció (format amb pèrdua) permeten emmagatzemar encara més i sobretot, transportar-la i escoltar-la allà on es vulgui.
Paral·lelament s'han estès els dispositius reproductors: mp3, telèfons, consoles, etc.

Internet s'apodera de la música

La successiva generació ja s'ha iniciat. Primer amb els portals que et permeten descarregar música. Un gran pas efectivament. En qualsevol moment pots decidir l'adquisició d'un disc sencer o d'una única cançó i en un instant tenir-la en el teu telèfon d'última generació, el reproductor portàtil o en el teu ordinador.
També és un mitjà molt accessible per distribuir música al marge de les grans discogràfiques.
Serà aquest el sistema del futur?
Crec que no, és un bon pas, però potser no el definitiu.

La música en streaming

¿T'imagines poder escoltar amb qualitat allà on vulguis, quan vulguis, les vegades que vulguis, qualsevol disc, cançó, recopilació o llista de cançons (playlist)?
¿T'imagines que això es pugui fer sense necessitat d'emmagatzemar-la, que puguis disposar al moment de tota la informació de l'artista, el disc, les fotos, les lletres, etc?

Ha arribat l'era de la Música per "streaming" ... Per explicar-lo de forma fàcil: una radio musical per internet que et permet escoltar en qualsevol moment el que vulguis. Fer pausa, tornar enrere, repetir, etc.
De fet, crec que aquest és també el futur del cinema .. encara que això donaria per una altre entrada.

El millor exemple d'això és Spotify:

"Spotify es una aplicación empleada para la escucha de canciones vía streaming (Streaming es un término que se refiere a ver u oír un archivo directamente en una página web sin necesidad de descargarlo antes al ordenador). Permite escuchar temas musicales buscando por artista, álbum o listas de reproducción creadas por los propios usuarios. El programa fue lanzado el 7 de octubre de 2008 al mercado europeo, mientras que su implantación en otros países se realizará a lo largo de 2009." (Wikipedia)

Avantatges per l'usuari:
- La fi dels problemes d'emmagatzemament i conservació de la música gravada.
- Accés immediat i en qualsevol lloc.
- Es requereix molt poc ample de banda.
- El sistema ja és compatible amb Iphone i dispositius amb Android, i s'anirà estenent a altres telèfons i dispositius amb accés a xarxa.
- Permet recerques avançades
- El catàleg és molt gran i en continu creixement. Ara tenen més de 65.000 cançons.
- Preu: hi ha versió gratuïta que emet publicitat cada 3 o 4 cançons i de pagament (0'99 €/24 h o 9'9€/mes) sense publicitat i amb més qualitat en el so. Al meu parer, un preu molt raonable comparat amb els preus de les descàrregues o dels discos comprats a les botigues.

Inconvenients:

- Malgrat que el sistema és legal i té la "benedicció" de les discogràfiques, hi ha dificultats amb els drets d'alguns artistes i fins i tot amb algunes cançons. N'hi ha discos on algunes cançons no estan disponibles, o només en alguns països.
- Una cultura força estesa de que tot és gratis, o es pot aconseguir sense pagar-hi res.

Però, quina és la realitat de la industria musical al nostre país?:

Algunes dades recents sobre el consum de música al país (1)

+ 7 anys consecutius de reducció de vendes de música enregistrada, amb un acumulat del 56% respecte al 2001. (dades de promusicae, la "patronal" de les discogràfiques). Les descàrregues legals de música encara són minses.
Ui! La industria se'n va a pique.
+ Més de la meitat dels catalans escolten música cada dia, i el 80% ho fa de manera habitual.
Però si n'ha clients !!!
+ Nou record d'ingressos de l'SGAE: Augment del 28% de recaptació en concerts. Baixen els drets per discos.
I clients que estan disposats a pagar !!!
+ La major part dels ingressos d'sgae provenen de la venda d'uns pocs discos i de les entrades d'uns quants festivals i macroconcerts (The Police, The Rolling Stones, Serrat&Sabina, BAM, FIB).
Cultura musical o només indústria ?
+ No hi ha encara una bona xarxa/oferta de locals amb música en viu. Les sales i bars que programen tenen problemes de convivència amb els veïns, de permisos amb l'administració, manca de reconeixement i suport institucional. Cal reconèixer l'esforç fet per l'administració als últims anys per la construcció i adequació de teatres i auditoris.
Però, on es crea la música?
+ Els músics que comencen tenen problemes per trobar locals d'assaig, ser contractats en programacions i festivals, produir la seva obra i distribuir-la, accedir als mitjans de comunicació.
Qualsevol activitat professional requereix unes "pràctiques", incentius a la creació, investigació, iniciativa empresarial, etc.
+ Un milió de catalans es decarreguen la seva música d'internet (legal o no), un 10'9% de procedència de la música escoltada.
Potser algú insisteix massa en no reformar el seu negoci o botigueta.


Alguna cosa no rutlla bé.




Gràcies Salva Redón, per descobrir-me Spotify

(1) Anuari 2008 de la Música i l'espectacle als països catalans (L'espectacle, n 45) - dades referents al 2007.

dijous, 23 de juliol del 2009

Vacances

Sí ... tinc una mica abandonat el meu blog. Amb la tornada a la feina el temps disponible ha minvat molt ... i s'acumulen al meu calaix de sastre històries i anècdotes que m'agradaria compartir però que no acabo de publicar.

Espero trobar una estona estable i periòdica per tal de fer-ho ... és aquest ja el meu bon propòsit per al nou curs. Sí ... soc capaç ... puc fer-ho ... si estic aconseguint deixar de fumar això d'escriure una mica és "pecata minuta".


Tinc dues noveles per comentar. Una ja la sabeu, la tercera entrega de Millenium. L'altre és "El nombre del viento" de Patrick Rothfuss, publicat al passat mes de maig, conegut com el nou Tolkien.

divendres, 12 de juny del 2009

Millenium III - casi está aquí


Cuando quedan poco más de 5 días y unas horas para la aparición del tercer volúmen de la saga Millenium de Stieg Larsson, hasta Antena 3 se ha apuntado al carro de las grandes expectativas que ha suscitado esta fantástica trilogía.
En la página web de la editorial puedes leer algunos capítulos de la saga, pero en el enlace de Antena 3 puedes incluso leer el primer capítulo del tercer volúmen La reina en el palacio de las corrientes de aire. He de confesar que no he sido capaz de leerlo. Creo que no soportaría no poder continuar una vez empezada su lectura.

dimarts, 9 de juny del 2009

MATERIAL FOTOGRÁFICO A BUEN PRECIO

Internet es quizás el mejor aparador hoy en día para realizar compras. No sólo por el descomunal abanico de productos accesibles, si no también por la ingente cantidad de información disponible, la comodidad de comprarlo y recibirlo en casa y también por la seguridad hoy en día en la compras a través de sistemas seguros como PayPal, tarjetas y transferencias seguras.

Todo cómodamente desde el sofá de casa: desde la comparación de los diferentes productos entre los que dudamos, la visión de fotografías y vídeos de ellos, lectura de manuales, análisis y comparativas algunos incluso en forma de vídeo, y finalmente su compra.

He de reconocer que hace tiempo que me cuesta comprar nada de una cierta relevancia sin dedicar un tiempo a buscar información en los foros especializados, leer análisis en webs, ver su cotización en diferentes tiendas online y en ebay.

Hará unas semanas compré en eBay una tarjeta SDHC de 8 gigas de la marca A-Data (class 6) por unos 20€ y en otra tienda una batería compatible para mi Nikon D80 por unos 15€. La diferencia de precio respecto a una compra “tradicional” es de unos 40 € en cada producto. ¿no está mal, eh?

Mi última adquisición de equipo fotográfico ha sido un disparador remoto para la cámara y un intervalómetro. La compra está hecha y pagada y sólo falta que el cartero llame a mi puerta.


El disparador remoto te permite accionar el disparo de la cámara sin tocarla, por lo que es muy útil para hacer fotos en las que tú también sales en ella sin tener que correr una vez accionado el disparador y para hacer fotos en las que apretar el disparador pueda ser difícil o entrañar riesgo de que la foto salga movida. Me será muy útil para las fotos con trípode, ya que el que tengo es muy sencillo y se mueve con mucha facilidad. Además, es un accesorio pequeño y de poco peso, fácilmente transportable junto a la cámara.


El intervalómetro es un disparador con cable con más funciones, ya que podemos programar el número de disparos que queremos realizar y el intervalo entre disparo y disparo.




En la fotografía de estrellas por ejemplo, mucha gente obtiene sus resultados a partir de una serie de fotos disparadas con intervalos constantes para luego montarlas todas juntas.
También en el caso de la fotografía de tormentas, una manera de capturar los rayos consiste en realizar repetidas tomas.

Quizás su uso más espectacular es la técnica conocida como “Time Lapse”. Consiste en una serie de fotografías sucesivas realizadas a intervalo regular. Luego estas fotos se montan en video.

Como una imagen vale más que mil palabras aquí podemos ver algún ejemplo:
Vegas Time Lapse :
http://www.youtube.com/watch?v=2kK8lP2XJh8

En Caborian tenemos el tutorial de Nilo Merino, sencillo e ilustrativo:
http://www.caborian.com/20090605/como-crear-un-timelapse-un-tutorial-de-nilo-merino/
I aquí, un Time Lapse espectacular del mismo autor:
http://www.caborian.com/20090602/intervalos-un-time-lapse-de-nilo-merino/

Un garbeo por la web global nos permite descubrir que los mismos aparatos y otros parecidos son vendidos en Internet con otras marcas comerciales y con otros precios muy inferiores.

¿Qué cuestan estos aparatos?
El mando infrarojo Nikon ML-L3 original cuesta unos 25 €.


Y este es el que está de camino para casa a 4,97 € (transporte incluido desde Hong Kong).



El intervalómetro original Nikon MC-36 cuesta aquí unos 180 €.


Y este es el que está de camino para casa a 25,29 € (transporte incluido desde China).


¿Hacen falta comentarios?

dijous, 4 de juny del 2009

Fotobicho

Estos días estoy repasando y ampliando conceptos de fotografía digital. He conseguido establecer un "casi-flujo" de trabajo que me facilita la ordenación, catálogo y edición de los cientos de fotos que se van acumulando en el ordenador.
Para ello, después de probar varios programas, he optado por Adobe Litgthroom 2.3. La verdad es que estoy maravillado de lo que se puede hacer con este fantástico programa. Con él resuelvo con satisfacción y rapidez el paso de las fotografías de la tarjeta al ordenador, su ordenación en carpetas (año-fecha-concepto), su clasificación (palabras clave, etiquetas, relevancia, etc) y su revelado (exposición, histograma, contraste, tono, enfoque, viñeteo, corrección lente, recorte, etc). De hecho, ya hace tiempo que no utlizo el Photoshop para casi nada. Encuentro más provechoso el tiempo invertido en técnica y revelado que en el retoque. Además, al trabajar en RAW (el jpg sólo para comparir y colgar en web) todos los cambios realizados en los archivos son reversibles, por lo que fácilmente se pueden hacer relecturas de fotos antiguas (en este caso re-revelados) con resultados sorprendentes. De hecho, este "barbecho fotográfico" me está siendo muy productivo ... resucitando viejas fotos que les tenía especial cariño y a las que he podido aplicar conceptos aprendidos y darles nueva y mejor vida.

Ilustra esta entrada una relectura de una foto de una entrada anterior.

dimarts, 26 de maig del 2009

VESÍCULA

Mañana entro en quirófano ... así que un pedazito de mí llamado "Vesícula biliar" ya no me pertenecerá. ¿Dónde guardaré la bilis a partir de ahora? ¿Tendrán que soportar todavía más mi mala leche la familia y los amigos? En unas pocas horas el enigma tendrá respuesta.



Estoy bien, aunque algo nervioso .. con ganas de acabar ya.



Desde estas páginas del ciberespacio un beso muy fuerte especialmente a la familia de Fuentes ... que desde la lejanía siguen con cariño e interés mi estado (Puri, Maria José, Leticia, Antoñito, Mª Luisa, Meli, Antonio, Txus, Luís (y familia), Paché, Domingo, Reme, Carlos, etc.)

dilluns, 25 de maig del 2009

PASSEIG PER SANTA BÀRBARA




Diumenge passat vam fer un passeig familiar per la vall de Santa Bàrbara. Vaig agafar la càmara i el trípode. Tenia ganes de fer alguna foto de "floretes i animalets".






Tot i que portar un nen de 3 anys i fotografiar flors i plantes no semblen gaire compatibles, el petit es va comportar prou bé i vaig poder fer alguna sèrie de fotos que vull ensenyar. Em feia il·lusió arribar fins als camps de cirerers i poder-los fotografiar plens dels seus saborosos fruits.





Cada vegada que sortim per Santa Bàrbara no podem estar-nos d'agraïr la bellessa de les nostres muntanyes malgrat la seva proximitat al mateix Sant Boi i d'altres municipis molt poblats.





Les fotos estan fetes amb una càmara Ninon D80, l'objectiu tot-terreny 18-200 de la mateixa casa i un senzill trípode. Vaig treure el filtre UV que sempre porto posat, últimament sembla que la tendència és no portar-los.



dilluns, 18 de maig del 2009

Mario Benedetti

Mario Benedetti ha fallecido, pero sus letras siempre permaneceran en nuestra memoria y en nuestro corazón.

Conocí sus poemas hace muchos años (más de 20) en casa de un amigo. Sonaba un vinilo de Nacha Guevara (controvertida artista de Uruguay pasada a la política) y una voz poderosa pero dulce y musical reclamaba unos versos alternando las canciones de Nacha. Fue tal el impacto que todavía recuerdo aquel momento.

No paré hasta que me hice con aquel disco, ya en CD: "Nacha en Vivo", con Benedetti y Favero, en el Teatro Hubert De Blanc de la Habana, Cuba, con la Sinfónica de la RTVE, bajo dirección de Favero. Reeditado en CD en 1996 por Hispavox.

Aquí quizás sean más conocidas las canciones de Joan Manel Serrat sobre versos de Mario.


El disco de Nacha Guevara es muy recomendable, todo y que la producción técnica no es muy buena. Escuchar al propio Benedetti reclamar sus poemas ... quizás sea la mejor manera de recordarlo.

Aquí hay más información del disco.

http://www.geocities.com/lanachaguevara/vivo.html

Y para acabar esta entrada, algunos vídeos de la red, con Nacha, Joan Manel Serrat y el propio Mario.

Te quiero

http://www.youtube.com/watch?v=gkVt8lb0H4Y

Mario, recitando sus poemas:

http://www.youtube.com/watch?v=3Q4myDcshGY

¿Y si Dios fuera mujer?

http://www.youtube.com/watch?v=g4WnwYIOfSE

Es tan poco

http://http//www.youtube.com/watch?v=DCj4hLJqJyE

Defensa de la alegría

http://www.youtube.com/watch?v=pPZsRVWlnTs

Hagamos un trato

http://www.youtube.com/watch?v=OORVw3o7Pl8

diumenge, 17 de maig del 2009

Stieg Larsson és potser un dels novelistes més de moda als últims mesos. La seva obra (la trilogia Millenium) ha fet crèixer l’interès per la novela negra i pels escriptors nòrdics. A més, la seva vida no s’allunya pas gaire dels relats escrits. Va morir al 2004 sense veure impresa la seva novela, periodista perseguit pels grups d’extrema dreta dels que era un reconegut expert, la seva parella (amb la que va conviure molts anys) no veurà ni un cèntim dels drets d’autor de la seva obra ... tot anirà al seu pare i al seu germà (amb els que no tenia pràcticament cap relació), etc. Realment és un cas molt curiós. Les seves noveles són llargues (unes 700 pàg.), amb títols molt característics. Confeso que personalment no em van atraure gens quan van caure a les meves mans:” Los hombres que no amaban a las mujeres”, “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina” y “La reina en el palacio de las corrientes de aire” (sortirà el proper mes de juny). Trobareu també una trama molt ben desenvolupada, amb uns personatges molt ben definits i gens maniqueus, la seva lectura us atraparà des del començament i gaudireu de totes i cadascuna de les seves pàgines.Potser he trobat una mica més rodó el primer volum. Algun tret de la noia protagonista els he trobat excessius i potser també m’han sobrat algunes reiteracions d’accions passades. Però vaja, és com si un estudiant hagués tret en un treball un 9,9 i en un altre un 9,8 !
Si voleu conèixer més i fins i tot llegir legalment alguns capítols dels dos primers llibres us recomano que visiteu la pàgina “
http://www.serielarsson.com/index.php”.