dilluns, 20 de desembre de 2010

dimarts, 14 de desembre de 2010

ENRIQUE MORENTE, MAESTRO

Morente, un dels grans del flamenc, ens ha deixat. Té el mèrit d'haver fet que un disc de flamenc (això sí, molt especial) hagi estat valorat vàries vegades com un dels millors discos publicats a l'estat.


Omega és un dels meus discos favorits des de fa anys. Tinc la sort d'haver-lo gaudit en directe un parell de vegades. Aquest disc té la osadia d'ajuntar flamenc, Leonard Cohen, García Lorca i el rock independent dels granadins Lagartija Nick. Això sembla impossible ... però el resultat és exquisit.
És molt recomanable sentir-lo una miqueta altet ... que la música t'arribi a l'estòmac.



dimecres, 17 de novembre de 2010

ELS CASTELLERS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Els castellers són un fet social, cultural i esportiu únics al món. És complicat trobar cap altre activitat que impliqui a la vegada:

· esforç col·lectiu
· treball intergeneracional
· on tots els seus elements són necessaris i indispensables
· on puguin participar activament els prims, els grassos, els petits, els grans, els homes, les dones, els pares, les mares, els fills, els avis, els rics, els pobres ...
· valors estètics
· emotivitat
· música pròpia
· voluntària i gratuïta
· amb entrenament físic
· amb tècniques i estratègies
· competitiva
· tradició que passa de pares a fills
· ritus, vocabulari, vestimenta ... propis
· etc.

A més, ara han estat reconeguts internacionalment juntament amb el flamenc i la dieta mediterrània.

Des de Marhaba fem un petit homenatge en aquesta data amb un vídeo d’una de les darreres proeses dels Castellers de Vilafranca: la primera torre de vuit neta de la història descarregada (Tots Sants 2010).

dilluns, 15 de novembre de 2010

GITA DE BRUIXA

Fa uns dies, fent una passejada pel Monestir de Sant Ponç, vaig trobar un bolet força estrany. Semblava una pilota de ping pong, una mica més petit, ben rodonet i de color blanc. Era tant rodó que fins que no el vaig tocar no em vaig adonar que era un fong.

Aquesta és la foto que va fer en Xavi a casa, passades unes hores. "L'ou" s'estava obrint. Semblava que alguna cosa sortia del seu interior i el seu color blanc s'havia transformat "misteriosament" en rogenc. I feia una gran pudor.


Uns dies després, en la Vall de Santa Bàrbara, m’he tornat a trobar amb aquest curiós i abundant bolet. A més, he pogut gaudir de la seva contemplació en totes les fases de la seva vida.



Aquí tenim uns quants no tan rodonets.












Aquest és un exemplar madur ...totalment format.











En aquesta fotografia es poden apreciar les espores, d'un color bru olivaci, que van despertar els fàstics en la canalla.












Afegeixo una descripció del bolet (de:http://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Clathrus.htm):

La gita de bruixa (Clathrus ruber) és un bolet d'allò més estrany. Pertany al grup dels gasteromicets, els bolets que com el pet de llop, l'estrelleta, el fetjó o l'ou del diable tenen l'himeni –la part fèrtil- tancat dins d'un embolcall anomenat peridi que no s'obre fins que les espores no són madures. La gita de bruixa apareix primer com un ou o una bola blanca, de fins a 5 cm de diàmetre, a la superfície del qual es trasllueix un dibuix en pentàgons i hexàgons com si fos una pilota de futbol. Quan el bolet és madur, la coberta de l'ou s'esquinça per la part superior i n'emergeix una mena de reixat de color vermell viu. A la cara interior del reixat, d'un color bru olivaci, hi ha les espores. Aquesta part interior fa una pudor intensa de carn podrida o d'excrement que atrau les mosques encarregades de dispersar les espores.
La gita de bruixa viu als boscos i prats, prop d'arrels en descomposició (material prou abundant avui dia al nostre entorn forestal).





Des de el punt de vista estètic trobo aquest bolet preciós. Les seves formes, colors, olor, la seva estratègia de fer servir la pudor per reproduir-se ... són ideals per introduir els marrecs en el món dels bolets.

dimarts, 9 de novembre de 2010

MERMELADA DE CIRUELAS

Quien tiene un buen vecino, tiene un tesoro

Este verano me estrené en la elaboración de mermeladas. Las habituales vacaciones veraniegas en Fuentes de León (Badajoz) me permiten tener excelente materia prima y algo de tiempo. Así que estoy disfrutando de unas exquisitas mermeladas de higos-brevas, moras y tomate que aderezan mis desayunos dominicales.

Tenía ganas de hacer mermelada de ciruelas, pero pasaba el tiempo y ya veía que esta temporada no iba a ser posible, hasta que apareció mi buena vecina Manoli con una bolsa de ciruelas y una sonrisa en los labios dispuesta a hacerme feliz. Por supuesto, acepté el regalo.

De Imágenes de Blogger
Busqué recetas en mis blogs de cocina habituales para orientarme y me puse manos a la obra.

Ingredientes:

- 1 kg de ciruelas deshuesadas
- 150 gr de azúcar blanco
- 150 gr de azúcar moreno de caña
- El zumo de medio limón
- Un trozo de canela en rama

Elaboración

Deshuesar y trocear las ciruelas. Ponerlas en un recipiente, con el zumo de limón, el azúcar y la canela. Sería bueno dejarlos en reposo unas horas, pero no tenía tiempo, así que me limité a remover los ingredientes, dejarlos un ratito y ponerlos en una cacerola a fuego suave.
De Imágenes de Blogger
A la media hora más o menos, comprobar la textura: si está demasiado líquida, seguir unos minutos más. Hay que tener en cuenta que al enfriar se espesa. Los aromas y fragancias que desprenden son muy sugerentes.


De Imágenes de Blogger
Pasar un poco la batidora, no demasiado, me gusta encontrar trocitos de la fruta.

Envasar rápidamente en tarros previamente esterilizados y dejarlos enfriar boca abajo.
Esta vez no les hago el vacío al baño maría. Para lo que me van a durar ...
De Imágenes de Blogger
Resultado

Estéticamente: ha perdido el color amarillo de la ciruela ... de hecho, casi no se distingue de la mermelada de higos. Creo que el culpable es el azúcar de caña. La próxima vez reduciré su proporción.
Gusto: Excelente. No me gusta tanto como la de higos (sin duda la mejor de las que he hecho) pero es muy buena.

Os animo a probarlo, sólo necesitais el producto, los tarros y una horita de vuestro tiempo. Os animo también a que probeis con otras frutas, mezclas, etc.

dimarts, 2 de novembre de 2010

LA HISTÒRIA DE MINA-LI

O com els nens es poden divertir al teatre veient espectacles de qualitat.


Diumenge passat va ser un dia molt especial. Una d’aquelles rares oportunitats on la conciliació de la vida laboral i familiar no és una dificultat, sinó una oportunitat. Era la última ocasió per veure la companyia Gong al Teatre Tantarantana ... (sí, em passa sovint, vaig a veure els espectacles en l’últim moment ... quan no faig tard), el meu nen (David, 5 anys) està molt interessat per tot el que siguin dracs i a la meva dona, com a bona mestra, li encanten els espectacles infantils. Així que tots tres vam anar a veure la història de la dragona Mina-Li a l’entranyable Tantarantana.

La companyia Gong és (http://www.gongteatre.com) un projecte artístic sorgit del grup musical vocal Les Sixters (no us perdeu els seus concerts!) i format per Xènia Fuertes, Glòria Garcés i Esther Westermeyer..


L’espectacle combina teatre musical amb titelles. Els protagonistes són tres escombriaires que ens expliquen el conte de la Mina-li, una dragona que no sap tirar foc, tot creant un món imaginari a través dels elements que van trobant entre la brossa.
La història narra el viatge que fa la dragona per la Xina per solucionar el seu gran problema.


L’espectacle està farcit de números musicals d’una gran qualitat, on es nota la forta formació musical i pedagògica de les seves components. Són 50 minuts on el meu nen (i els seus pares) no vam perdre l’atenció ni un minut. Vam riure, vam disfrutar les cançons (totes originals i disponibles en CD), vam aplaudir ...



Des d’un punt de vista educatiu, m’ha agradat també com tracten amb el seu espectacle el difícil tema de la gestió de les emocions ... veritablement és un gran encert en aquestes edats on això és un cavall de batalla continu i permanent.

En definitiva, un espectacle molt rodó, molt recomanable per a nens (entre 4 i 7 anys diria jo) i pares amb sensibilitat musical i/o teatral. Una mostra més que els nens poden divertir-se amb històries sense cops de puny, que les cançons poden estar ben fetes i ser enganxadisses a la vegada i que n’hi ha companyies i teatres que ens ofereixen bones oportunitats per gaudir en família de la cultura.


Podeu veure un fragment de l’espectacle a:



Per finalitzar la jornada el meu nen es va entretenir en plegar totes (TOTES!!!) les butaques del teatre ...



Totes les fotos són de la pàgina web de la companyia (http://www.gongteatre.com).

dimecres, 6 d’octubre de 2010

TIME LAPSE: Sala de Biure

La Sala de Biure és una preciosa casa de turisme rural a Sagàs, prop de Gironella, on ja hem estat un parell de vegades amb els amics i a on tornaria ara mateix, amb el ulls tancats.


Gràcies a la insistència del meu amic Antoni Xavier em vaig decidir a probar per primera vegada l'intervalòmetre ... sí, sí ... encara no l'havia estrenat (veure http://mingoramos.blogspot.com/2009/06/material-fotografico-buen-precio.html).

El resultat el teniu aquí i es pot veure en alta definició. No és cap meravella, ni tan sols té música de fons. Tan sols és un primer exercici d'iniciació.

El vídeo és un mov de 15' i està muntat amb el Quicktime Pro (molt fàcil) a partir d'un conjunt de 180 fotografies amb bona resolució. Les fotos estan treballadas segons el meu fluxe de treball habitual amb el Lightroom: en aquest cas vaig elimiar dues taques de brutícia de la lent, corregir una miqueta l'exposició, contrast, negre ... copiar els ajustaments i pegar-los en les altres fotos (això és un gran meravella en aquest programa), exportar les fotos en jpg i fer el vídeo (25 fps).

dimecres, 29 de setembre de 2010


Emma Riverola: Avui, vaga
Dimecres, 29 de setembre
Emma Riverola (escriptora). El Periódico

Un crit.
Potser inútil.
Inoportú.
Ronc.
Perdut.
Il·lús.
Però un crit.
Potser per a un mateix.
Per no entregar-se.
Per la història.
Per coherència.
Per respecte.
Per orgull.
Pel present.
Pels que vindran.
Un crit.
Per no seguir quiets.
Callats.
Perduts.
Aturats.
Indiferents.
Víctimes de xantatge.
Per no regalar la partida.
Ni entregar les fitxes.
Ni acceptar cartes marcades.
Ni quedar en taules.
Ni que guanyi sempre la banca.
Un crit.
Potser a deshora.
Tard.
Tebi.
Confús.
Erm.
Però veu al capdavall.
Per frenar la retirada.
I els mapes tenyits de blau.
I la demagògia fàcil.
I les veus cavernoses.
I el desvergonyiment.
Un crit.
Però que sigui alt
i arribi als que s'amaguen.

divendres, 24 de setembre de 2010

ATUREM LA REFORMA

Encara que soc pesimista respecte al possible éxit de la propera convocatòria de vaga, crec que davant d'una reforma de consequències tan greus no ens poden quedar aturats.
Pels nostres drets i pels dels nostres fills ... digue'm no a la reforma laboral !!!