VESÍCULA

Mañana entro en quirófano ... así que un pedazito de mí llamado "Vesícula biliar" ya no me pertenecerá. ¿Dónde guardaré la bilis a partir de ahora? ¿Tendrán que soportar todavía más mi mala leche la familia y los amigos? En unas pocas horas el enigma tendrá respuesta.



Estoy bien, aunque algo nervioso .. con ganas de acabar ya.



Desde estas páginas del ciberespacio un beso muy fuerte especialmente a la familia de Fuentes ... que desde la lejanía siguen con cariño e interés mi estado (Puri, Maria José, Leticia, Antoñito, Mª Luisa, Meli, Antonio, Txus, Luís (y familia), Paché, Domingo, Reme, Carlos, etc.)

PASSEIG PER SANTA BÀRBARA

Diumenge passat vam fer un passeig familiar per la vall de Santa Bàrbara. Vaig agafar la càmara i el trípode. Tenia ganes de fer alguna foto de "floretes i animalets".

Tot i que portar un nen de 3 anys i fotografiar flors i plantes no semblen gaire compatibles, el petit es va comportar prou bé i vaig poder fer alguna sèrie de fotos que vull ensenyar. Em feia il·lusió arribar fins als camps de cirerers i poder-los fotografiar plens dels seus saborosos fruits.

Cada vegada que sortim per Santa Bàrbara no podem estar-nos d'agraïr la bellessa de les nostres muntanyes malgrat la seva proximitat al mateix Sant Boi i d'altres municipis molt poblats.

Les fotos estan fetes amb una càmara Ninon D80, l'objectiu tot-terreny 18-200 de la mateixa casa i un senzill trípode. Vaig treure el filtre UV que sempre porto posat, últimament sembla que la tendència és no portar-los.

Mario Benedetti

Mario Benedetti ha fallecido, pero sus letras siempre permaneceran en nuestra memoria y en nuestro corazón.

Conocí sus poemas hace muchos años (más de 20) en casa de un amigo. Sonaba un vinilo de Nacha Guevara (controvertida artista de Uruguay pasada a la política) y una voz poderosa pero dulce y musical reclamaba unos versos alternando las canciones de Nacha. Fue tal el impacto que todavía recuerdo aquel momento.

No paré hasta que me hice con aquel disco, ya en CD: "Nacha en Vivo", con Benedetti y Favero, en el Teatro Hubert De Blanc de la Habana, Cuba, con la Sinfónica de la RTVE, bajo dirección de Favero. Reeditado en CD en 1996 por Hispavox.

Aquí quizás sean más conocidas las canciones de Joan Manel Serrat sobre versos de Mario.


El disco de Nacha Guevara es muy recomendable, todo y que la producción técnica no es muy buena. Escuchar al propio Benedetti reclamar sus poemas ... quizás sea la mejor manera de recordarlo.

Aquí hay más información del disco.

http://www.geocities.com/lanachaguevara/vivo.html

Y para acabar esta entrada, algunos vídeos de la red, con Nacha, Joan Manel Serrat y el propio Mario.

Te quiero

http://www.youtube.com/watch?v=gkVt8lb0H4Y

Mario, recitando sus poemas:

http://www.youtube.com/watch?v=3Q4myDcshGY

¿Y si Dios fuera mujer?

http://www.youtube.com/watch?v=g4WnwYIOfSE

Es tan poco

http://http//www.youtube.com/watch?v=DCj4hLJqJyE

Defensa de la alegría

http://www.youtube.com/watch?v=pPZsRVWlnTs

Hagamos un trato

http://www.youtube.com/watch?v=OORVw3o7Pl8

Stieg Larsson és potser un dels novelistes més de moda als últims mesos. La seva obra (la trilogia Millenium) ha fet crèixer l’interès per la novela negra i pels escriptors nòrdics. A més, la seva vida no s’allunya pas gaire dels relats escrits. Va morir al 2004 sense veure impresa la seva novela, periodista perseguit pels grups d’extrema dreta dels que era un reconegut expert, la seva parella (amb la que va conviure molts anys) no veurà ni un cèntim dels drets d’autor de la seva obra ... tot anirà al seu pare i al seu germà (amb els que no tenia pràcticament cap relació), etc. Realment és un cas molt curiós. Les seves noveles són llargues (unes 700 pàg.), amb títols molt característics. Confeso que personalment no em van atraure gens quan van caure a les meves mans:” Los hombres que no amaban a las mujeres”, “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina” y “La reina en el palacio de las corrientes de aire” (sortirà el proper mes de juny). Trobareu també una trama molt ben desenvolupada, amb uns personatges molt ben definits i gens maniqueus, la seva lectura us atraparà des del començament i gaudireu de totes i cadascuna de les seves pàgines.Potser he trobat una mica més rodó el primer volum. Algun tret de la noia protagonista els he trobat excessius i potser també m’han sobrat algunes reiteracions d’accions passades. Però vaja, és com si un estudiant hagués tret en un treball un 9,9 i en un altre un 9,8 !
Si voleu conèixer més i fins i tot llegir legalment alguns capítols dels dos primers llibres us recomano que visiteu la pàgina “http://www.serielarsson.com/index.php”.