Marhaba

Stieg Larsson és potser un dels novelistes més de moda als últims mesos. La seva obra (la trilogia Millenium) ha fet crèixer l’interès per la novela negra i pels escriptors nòrdics. A més, la seva vida no s’allunya pas gaire dels relats escrits. Va morir al 2004 sense veure impresa la seva novela, periodista perseguit pels grups d’extrema dreta dels que era un reconegut expert, la seva parella (amb la que va conviure molts anys) no veurà ni un cèntim dels drets d’autor de la seva obra ... tot anirà al seu pare i al seu germà (amb els que no tenia pràcticament cap relació), etc. Realment és un cas molt curiós. Les seves noveles són llargues (unes 700 pàg.), amb títols molt característics. Confeso que personalment no em van atraure gens quan van caure a les meves mans:” Los hombres que no amaban a las mujeres”, “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina” y “La reina en el palacio de las corrientes de aire” (sortirà el proper mes de juny). Trobareu també una trama molt ben desenvolupada, amb uns personatges molt ben definits i gens maniqueus, la seva lectura us atraparà des del començament i gaudireu de totes i cadascuna de les seves pàgines.Potser he trobat una mica més rodó el primer volum. Algun tret de la noia protagonista els he trobat excessius i potser també m’han sobrat algunes reiteracions d’accions passades. Però vaja, és com si un estudiant hagués tret en un treball un 9,9 i en un altre un 9,8 !
Si voleu conèixer més i fins i tot llegir legalment alguns capítols dels dos primers llibres us recomano que visiteu la pàgina “http://www.serielarsson.com/index.php”.