dilluns, 15 de novembre del 2010

GITA DE BRUIXA

Fa uns dies, fent una passejada pel Monestir de Sant Ponç, vaig trobar un bolet força estrany. Semblava una pilota de ping pong, una mica més petit, ben rodonet i de color blanc. Era tant rodó que fins que no el vaig tocar no em vaig adonar que era un fong.

Aquesta és la foto que va fer en Xavi a casa, passades unes hores. "L'ou" s'estava obrint. Semblava que alguna cosa sortia del seu interior i el seu color blanc s'havia transformat "misteriosament" en rogenc. I feia una gran pudor.


Uns dies després, en la Vall de Santa Bàrbara, m’he tornat a trobar amb aquest curiós i abundant bolet. A més, he pogut gaudir de la seva contemplació en totes les fases de la seva vida.



Aquí tenim uns quants no tan rodonets.












Aquest és un exemplar madur ...totalment format.











En aquesta fotografia es poden apreciar les espores, d'un color bru olivaci, que van despertar els fàstics en la canalla.












Afegeixo una descripció del bolet (de:http://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Clathrus.htm):

La gita de bruixa (Clathrus ruber) és un bolet d'allò més estrany. Pertany al grup dels gasteromicets, els bolets que com el pet de llop, l'estrelleta, el fetjó o l'ou del diable tenen l'himeni –la part fèrtil- tancat dins d'un embolcall anomenat peridi que no s'obre fins que les espores no són madures. La gita de bruixa apareix primer com un ou o una bola blanca, de fins a 5 cm de diàmetre, a la superfície del qual es trasllueix un dibuix en pentàgons i hexàgons com si fos una pilota de futbol. Quan el bolet és madur, la coberta de l'ou s'esquinça per la part superior i n'emergeix una mena de reixat de color vermell viu. A la cara interior del reixat, d'un color bru olivaci, hi ha les espores. Aquesta part interior fa una pudor intensa de carn podrida o d'excrement que atrau les mosques encarregades de dispersar les espores.
La gita de bruixa viu als boscos i prats, prop d'arrels en descomposició (material prou abundant avui dia al nostre entorn forestal).





Des de el punt de vista estètic trobo aquest bolet preciós. Les seves formes, colors, olor, la seva estratègia de fer servir la pudor per reproduir-se ... són ideals per introduir els marrecs en el món dels bolets.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quins canvis, no?